diumenge, 3 de febrer de 2013

Veure-hi clar












Tants llums vermells, tants senyals que prohibeixen... i els cels.


Aquesta nit la tramuntana ha escombrat el cel. Tornant de recollir un espectador de teatre la nit era neta de tant seca i freda. I les estrelles em somreien. Fa goig quan notes que hi veus clar. Si pogués abocar-ho amb paraules potser podria acaronar una felicitat. Tot i que segurament tampoc cal.


Somnis i malsons. Et despertes encara dins la ressaca de les sensacions viscudes. Et fa ràbia veure que ho has somiat i que s'ha acabat; si és un malson, no et treus l'angúnia de sobre fins passada una estona. I torna el món amb totes les seves petiteses, vulgaritats i mesquineses. I amb les possibilitats senceres de tornar a somiar.



3 comentaris:

Rachel ha dit...

És quan tanco els ulls que hi veig clar...

tot i que el cel sempre és un bon decorat on parar la mirada.

gatot ha dit...

te l'has mirat les darreres nits?
fa goig veure els estels tant nets...

Rachel ha dit...

ahir mateix, sí. es veuen ben bé!