La Devesa de Tor

Dias que no volverán. Antonio Vega.

Malgrat els malgrats i les previsions del temps... el temps va aguantar prou com per no espatllar res.

En molt poc temps, una segona vetllada agradable. A veure si agafaré un empatx!!!

Quan -en el moment que- notes la confiança, i pots fer conversa sense fer posats ni lluites dialèctiques... quan pots expressar-te així com et sents... sembla com si el xapapote fos fàcil de diluir.

Fa uns dies, em van descobrir un local que no coneixia: La Devesa de Tor.

Després d'un sopar de tapes i conversa em van presentar un espai que a mi em va resultar molt agradable.

Una alfombra vermella donava la benvinguda...





I un caos d'estils, d'il·luminacions suaus, de música discreta, d'amabalitat en el tracte... acompanyaven a sentir-se be.




Vaig descobrir que la Monalitza també era a l'Empordà...





i em vaig recordar, en sortir, que els veins també dormen! :)

Entre mig, molt bones sensacions immediates... una mica de nostàlgia... i el vel de la tristesa encara embolcallant-me.

Hi ha circumstàncies que no es poden, ni cal, modificar. El temps fa la seva via. Dilueix el que ha de diluir. Fa present, com teletransportant, el que ha de seguir. I, entre mig, llums de colors; espais i aires...

Hi ha temps que no tornaran. N'hi ha d'altres que si, però d'una altra manera. Ni millor ni pitjor...