ESTRANGER, -ERA | |||
PAÍS (ant. escrit també pays i pahís). m.: cast. país. | |||
Una dona. Vuit-centes dones. Quantes, estrangeres?
No he trobat la definició que jo pensava. Potser he començat a inventar paraules o sentits diversos per poder-me explicar el que no trobo al diccionari. Però inventant, és complicat que algú em pugui entendre.
Estranger, -era ... serà qui no entenc? serà qui no trepitja la meva contrada personal? qui no la vol conèixer? serà qui em visita un cop l'any? serà qui vol quedar-se? serà qui vol anar-se'n?
A moments em sento com a casa
quan a casa s'hi està bé...
Esquerp com els gats, noto també les desconfiances. Les malfiances. I conec el recés de les manyagues.
Aquest diumenge vaig ser a la platja. Les platges més llargues de l'Empordà eren plenes a vessar. Ja no es respecten ni les zones nudistes.
Entrada la tarda, només un pensament ballava pel cap: "no teniu casa o què...? encara no és la vostra hora de sopar?"
Mentres, la tendresa es barallava amb la tristesa. Sense crits i sense empentes. Guanyava la tendresa. A estones, el pensament fugia com un estel estirat pel vent.
Dues llagrimetes es van confondre amb la suor i amb l'aigua de mar. Petons salats i sorrencs, amarats d'amor i complicitat. D'entendre i deixar fer. D'estar i respirar.
Dolçors del cos compartides... creant un dolçsalat a les llengües... amb ocellots afamats espectants a una distància prudencial.
Mil i un tastets de pell... cinquanta pigues comptades, els aromes dels replecs... i el sol escalfant les natges.
Sí, ja ho sé... després em queixo...
gatot, estàs per tancar-te.
Lletra de Dona estrangera, de Manel. Trobada a sonadura.
El teu avi tenia un bigoti llarg i blanc
i el sucava en cervesa tèbia en tavernes dels Alps.
Pels matins les teves tietes baixen a banyar-se
a una platja escenari de la Segona Guerra Mundial
Dona estrangera,
com em veuen els teus ulls?
Ton pare destil·la prunes i les deixa fermentar
i en fires exsoviètiques ven licors de vuitanta graus.
Al jardí la teva àvia vesteix quimono blanc
mentre el sol vermell es pon entre les branques d’un bonsai.
Dona estrangera,
com em veuen els teus ulls?
Dona estrangera
Mentre ballem em mullen les aigües del Rin,
entro amb un tanc rus a Berlín,
m’espanta el teu passat víking.
Mentre ens besem entre copes d’arbres gegants,
ta mare resa a déus estranys,
ton pare educa uns elefants.
Quan fem l’amor dos-cents dansaires otomans
giren contents al meu voltant
somriuen i piquen de mans.
I ens abracem i pujo en un tramvia groc,
passejo entre obres del Barroc,
em perdo en la Terra del Foc.

7 comentaris:
...et queixes de vici! :)
Boniques sensacions per a començar un altra tarda de feineta, ara no tant aclaparadora.
Dona estrangera...?
Uapo.
:)
Jo no hi llegeixo queixes, jo hi llegeixo benestar i tranquil.litat, relax i un passar els moments amnyagats amb dolçor...gaudeix dels bons temps, estimat...
tothom em recomana aquest Manel... hauré d'escoltar-lo trencant així el meu perjudici cap al rock català?
dolç relat de les vivències a la platja...
fas enveja Gatot!
ueno, per si de cas, et tanquen, jo et duré macarrons "juanita", especials eehhh?.
:)
si em tanquen, em sembla que llençaran la clau...
:)
Publica un comentari