a veure... no m'agraden especialment les celebracions socials ni tampoc concretament les festes de Nadal: penso que haurien de ser unes celebracions estrictament religioses per a les persones creients i practicants de la religió catòlica... suposo que d'alguna manera no ens podem "absentar" encara d'un model que s'ha perpetuat durant generacions malgrat la hipocresia que representa barrejar creences i sentiments lícits d'uns quants -que poden ser molts- amb la pràctica "social" d'unes festes i d'unes maneres que se suposa que han de ser compartides per la majoria...
val, reconec que tinc un conflicte personal entre el que és tradició i el que hauria de ser conseqüència vital...
he viscut, com la majoria de persones que conec nascudes aquí fins ara, una infantesa i joventut on es barrejaven i es barregen actes i celebracions socials i religioses...
jo no sóc creient i els gatets no estan batejats... però -els hi vaig preguntar- volen fer pesebre i arbre de nadal... d'acord, el fem;
rebo mostres de bons desitjos per correu electrònic, de felicitacions i nadales o simples correus, que agraeixo perquè em fan sentir que ni que sigui un cop l'any algú recorda que existeixo... i que no m'odia ni em menysté ni s'ha oblidat totalment de mi ... i això és agradable de saber-ho! ;)
penso que cal respectar els sentiments i les emocions pròpies i alienes... si ho practiquéssim més sovint segurament evitaríem molts conflictes... i sé que no és fàcil "exercir" continuadament el respecte...
aquest cap de setmana el meu gatet petit em va regalar una postal de nadal, la única que he rebut físicament aquest any
aquests dies, tindrà un lloc d'honor al menjador de casa i també he volgut compartir-la al blog; he rebut força felicitacions i bons desitjos "virtualment"...
algun regalet especial com el de la carme;
i també alguns vídeos, postals animades o fetes "artesanalment" que he mirat de respondre o que correspondré d'alguna manera...
fa poca estona, he contestat a una amiga impulsivament... m'ha sortit d'una tirada; amb la Monalitza ens vam conèixer virtualment sense saber massa com... però hi tinc un punt o un fil de connexió que em diu que és d'aquelles persones de qui te'n pots refiar sense saber massa perquè... deu ser que la sinceritat traspúa pells i pantalles...
després de contestar el seu correu, he pensat que no estaria malament transcriure aquí un fragment... els meus desitjos per ella i per les persones que estima; també els meus desitjos per a mi i per a qui jo estimo... i per a tothom que ho vulgui llegir i fer-s'ho seu:
"...em conformo a desitjar i a desitjar-vos que aquests dies que venen i els que vindran tot al darrera, les penes no siguin gaire dures i es puguin pair; els amors siguin lliures i respectuosos com mars en calma, densos, profunds i amistosos...; que els desamors no deixin ferides massa fondes...; que els records es puguin pensar amb un somriure als llavis...; que les realitats no es maltractin massa... ; que el respecte a nosaltres, als altres i a l'entorn ens indiqui què i com hem d'actuar i que no ens faci covards ni indiferents a la injustícia... i que no se'ns acabi mai la curiositat... que volguem anar sempre molt més lluny..."
suposo que si hagués volgut posar-me a fer una postal no m'hauria sortit així...
però si que és el meu desig per a totes les persones que m'importeu...
i que no sigui dit! no és una nadala ensucrada ni tradicional! però perquè no una musiqueta amb una mica d'humor?
vídeo-musiqueta:
Wheatus. A little respect.
des de demà fins passat Sant Esteve treballaré... no seré l'únic: molta gent treballa aquests dies de festa per guanyar-se la vida i perquè altres persones puguin passar-ho bé; per tots els que treballaran... també bones festes laborals!
petons i llepades nadalenques!
