hi veig una senyera sense barres de sang... o una no-representant de cucs i papaterres, lliure per a sentir diferents colors a la seua pell o transformar-se en qualsevol moment, respectuosa i amb lo somni-necessitat de sentir-se respectada
però t'hauré de llegir unes quantes vegades per a anar comprenent què hi veus tu
m'agrada com ets i com procures expressar les teues preguntes i respostes-o-no-respostes. penso que no és gens senzill fer-ho... i ho fas igualment.
Una eruga preciosa, encara que normalment as mi no m'agraden gaire les erugues. M'agraden més les paapllones. Conservarà els seus colors? O els millorarà... Els podrà canviar?
tu encara ets joveneta, bruixoleta! hi ha respostes sense pregunta i preguntes sense resposta... potser només és cert que res és inmutable petons i llepades preguntones!
no és senzill, iruna, tens molta raó... tens una gran capacitat de veure-hi clar en la foscor encara que sovint no t'en adonis; gràcies preciosa! petons i llepades enyorades!
tot canvia, carme, i els colors mai són iguals segons qui, quan i com els mira...l'eruga de la foto té trampa (has vist el seu nom?) :) petons i llepades acolorides!
o del tipus... "quin color té la tramuntana? i el mestral?" potser les preguntes del dia a dia, ens pot portar a preguntes més... grosses? o les grosses dur-nos a les del dia a dia... petons i llepades minines, trini!
7 comentaris:
ostres, avui he trobat uns diaris de quan era joveneta parlant del que volia ser quan fós gran. M'ha fet gràcia el teu post!
I es va convertir en papallona?
hi veig una senyera sense barres de sang... o una no-representant de cucs i papaterres, lliure per a sentir diferents colors a la seua pell o transformar-se en qualsevol moment, respectuosa i amb lo somni-necessitat de sentir-se respectada
però t'hauré de llegir unes quantes vegades per a anar comprenent què hi veus tu
m'agrada com ets i com procures expressar les teues preguntes i respostes-o-no-respostes. penso que no és gens senzill fer-ho... i ho fas igualment.
una abraçada molt enyorada
Una eruga preciosa, encara que normalment as mi no m'agraden gaire les erugues. M'agraden més les paapllones. Conservarà els seus colors? O els millorarà... Els podrà canviar?
Quines "preguntetes" de fer, tu també, minino...!
Són del tipus A que huelen las nubes? Sum-sum, sum-sum, sum-sum-sum sum-sum. Uiiiiiiii...!
tu encara ets joveneta, bruixoleta!
hi ha respostes sense pregunta i preguntes sense resposta... potser només és cert que res és inmutable
petons i llepades preguntones!
no és senzill, iruna, tens molta raó... tens una gran capacitat de veure-hi clar en la foscor encara que sovint no t'en adonis; gràcies preciosa!
petons i llepades enyorades!
tot canvia, carme, i els colors mai són iguals segons qui, quan i com els mira...l'eruga de la foto té trampa (has vist el seu nom?)
:)
petons i llepades acolorides!
o del tipus... "quin color té la tramuntana? i el mestral?"
potser les preguntes del dia a dia, ens pot portar a preguntes més... grosses? o les grosses dur-nos a les del dia a dia...
petons i llepades minines, trini!
Jo de gran, vull ser una "nena petita".... Tu creus que ho aconseguirè??? Cada dia ho intento..., eh!!!!
:-D
em sembla que si ho vols, eli, fins i tot ara ho pots ser!
petons i llepades petitones!
Publica un comentari