Moment històric i personatge

En David Montilla m'ha passat un meme: triar un moment històric i un personatge històric, que m'hauria agradat conèixer suposant que tingués una màquina del temps per fer-ho.

Reconec públicament que la història mai no ha estat la meva assignatura preferida: em costa -de natural- recordar dates, cronologies, noms...

Però això no vol dir que no m'interessi la història; només que és una matèria que em costa assimilar.

En Montilla m'ha posat en un compromís prou difícil. Tampoc m'agrada gaire haver de triar "un" moment, "un" personatge. Si tingués una màquina del temps segurament faria com el Dr. Who (sèrie que encanta als gatets)

Imatge trobada al google

i no pararia d'anar endavant i enrere!!! Pensant en la proposta em van venir al cap molts llocs i molts moments als que voldria anar, però el primer, el primer que em va venir com una imatge clara va ser precisament un viatge en el temps sense moure'm de lloc:

Salt, estiu-tardor del 1936.

Quan jo era menut, tant menut que no anava a escola encara, passava moltes hores amb una tia-àvia que ja recordo velleta des de cadell. Recordo que dormia amb ella, al seu llit. Em cuidava, em feia jugar, i alguna vegada mirava fotografies antigues i m'explicava històries de quan ella era jove...

Salt l'any '36 era un poble on ja hi havia una indústria prou important però també uns "amos" de les terres i de les cases. Com a tota Catalunya, com a tota Espanya i com a tota Europa es van viure anys en què la gent va passar per sentiments col·lectius molt diversos; anys en els quals es van cometre crims, es van executar venjances personals i polítiques, anys en els quals també es creia en ideals i en els que també es van fer moltes coses sense els mitjans ni la tecnologia d'avui.

La meva tia-àvia no em parlava gaire del 36 i potser per això m'hauria agradat ser-hi. Si que tinc record "verbal" o de transmissió oral del que van ser per ella els anys de després de la guerra. Dels viatges en el tren cap a la garrotxa carregant sacs de patates per canviar-los per oli o sucre d'estraperlo... de les misèries de la gent saltant del tren quan la guàrdia civil hi entrava a fer controls... i tornant a peu a casa.

L'any 36 diuen que a Salt coneixien les idees llibertàries de Bakunin, de Malatesta, de Proudhon... m'hauria agradat sentir els homes i dones que sabien llegir com creien que s'havien de transmetre aquelles idees i haver vist com les aplicaven. L'any 36... amb representació democràtica a l'ajuntament, quasi al 50%, de gent anarquista i gent d'erc.

I si he de triar un personatge... només un...

Mikhaïl Bakunin

M'hauria agradat poder fer algunes tertúlies amb ell... sobre la ciència, el sentit i la experiència... els ideals i la praxis... m'hauria agradat convidar-lo a pujar a la màquina del temps, i a venir al 2008 a veure com ha evolucionat aquest món...

************************

I després del meme però que hi té relació; ja havia decidit anar a una conferència quan va arribar el meme i assistir-hi em va servir per reafirmar la idea inicial.

Dimecres vaig anar a la nau Kropotkin de la Biblioteca Pública de Salt (info no sé si oficial).

La CGT ha organitzat unes Jornades sobre la vila de Salt en el període de la república, la revolució, la guerra civil, la repressió i l'exili. Ho han fet aprofitant la exposició itinerant: "LA REVOLUCIÓ LLIBERTÀRIA: 70è aniversari del 19 de juliol del 1936".

He vist poques referències a aquestes jornades als diaris gironins. (la del diari de Girona, la referència a Rojo y Negro)

Tinc la impressió que no només la dreta més nacionalista espanyola té por de parlar de velles ferides. Encara hi ha molta gent aquí que té por de parlar del passat. Encara hi ha qui vol passar pàgina i que no es sàpiga què van fer els seus avis i bes-avis...

Aquestes jornades a Salt, les han titulat com:

"LA POR A LA MEMÒRIA NO TANCA FERIDES"

Hi vaig anar perquè tenia ganes de sortir de casa, de "fer" alguna cosa al món real, de veure un vell conegut -i potser amic, jo així el considero- amb qui durant una temporada vam coincidir en amistats comunes, amb idees i conceptes, amb il·lusions...

Aquest vell conegut era qui donava la conferència: en Pau Lanao.

És per mi, d'aquelles persones que mai tens la sensació de conèixer del tot, que sempre et deixen un puntet de coses per saber, com les bones novel·les. I alhora, sempre he tingut una sensació de proximitat enorme: és com si respirés sinceritat quan el tinc a prop. No ens hem freqüentat ni som amics de l'ànima... no voldria donar una impressió del que no és. Parlo només de les meves sensacions. Però el tinc en gran estima.

I quan hi vaig arribar amb una amiga a la biblioteca, així que em va veure em va regalar un somriure i la mirada del que et reconeix després del temps. Un gran regal d'una gran persona.

En Pau Lanao ha parlat d'una persona, d'un home, que va ser protagonista a Salt de moltes coses en un dels moments històrics més polèmics dels darrers cent anys. "Eduardo Pardo: un cap de comité en un poble convuls".

I va parlar de fets i de persones, de la por a parlar i de la interpretació que els mateixos protagonistes feien de la història al cap dels anys. No va desvetllar cap gran misteri, però ens va apropar a un temps i a un moment que encara està poc divulgat.

Referències per a qui vulgui saber més:
Entre la violència política i el conflicte social, de Josep Maymí.